Hi ha partits que es guanyen simplement per una qüestió de qualitat,
n’hi ha d’altres que es guanyen a còpia de treball, fins i tot n’hi ha que es
guanyen per tenir més sort. Finalment, n’hi ha que es guanyen per collons, per
fe, per lluita fins a l’últim moment. El d’aquest cap de setmana va ser un
d’aquests darrers. Els locals tenien un desavantatge de quatre gols a falta de
poc més de deu minuts per a la conclusió del matx. No obstant, van saber
sobreposar-se a les dificultats presentades pel GEiEG fins al punt d’acabar
imposant-se (24-23).
El partit, dur, aspre, incòmode; no passarà a la història per l’handbol
que s’hi va veure, més aviat el contrari. Set minuts i set llançaments van fer
falta perquè els molinencs inauguressin el marcador. El desencert local de cara
a porteria (o l’encert dels metes visitants) va ser la tònica general durant
tot el partit. Tampoc el conjunt gironí va estar excessivament encertat en
aquesta faceta, d’aquí el pírric resultat passats els primers compassos de
l’encontre (1-3, minut 10).
L’observador més distret pot intuir que d’aquest resultat se’n dedueixen
bones defenses per part dels dos equips. Si bé és cert que en alguns moments el
to defensiu va ser més que notori, el baix nombre d’anotacions és més
atribuïble a l’elevat nombre d’errors en llançaments i pèrdues de pilota.
La primera part va ser, tanmateix, bastant igualada, exceptuant els
darrers cinc minuts, on un parcial de 2-5 va fixar en quatre gols la diferència
al descans (10-14). En el segon temps, el panorama no va variar en absolut. En
dues ocasions els locals es van col·locar a un sol gol de diferència del GEiEG,
però ràpidament els gironins es tornaren a situar a tres o, fins i tot, quatre
gols (18-22, minut 19).
Els últims deu minuts, però, alguna cosa va canviar. La defensa local es
va mostrar molt més agressiva que durant la resta del partit, amb tres
recuperacions de pilota que van comportar tres contraatacs. El més difícil
estava fet (22-22, minut 26).
Després de l’obligat temps mort sol·licitat pels visitants, la frescor
defensiva i l’encert en atac local es van poder mantenir fins al final,
contribuint a augmentar l’avantatge fins a dos gols de diferència. El darrer
gol visitant, amb el temps pràcticament exhaurit, no va resultar més que una anècdota.
Molins de Rei - GEIG 24 - 23 (10:14) :
Marc Vila i Marc Escoda (porters), Pau (4), Bernat (3), Manel (3), Didac, Eric (2), Marc.J (3), Guillem, Jesús(2), Aleix, Oriol (3), Pol (4), Albert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada